Prevenzion sa mont

La mont, te sie esser, la comporta semper risesc: te cognes demò te enjignèr delvers. Aer informazions, agiornèdes e segures, deida a se n capir fora miec en cont del lech olache se vel jir, a cerner l percors più adatà e a recognoscer dantfora i pericoi.


La regoles fondamentèles

10 regoles fondamentèdes da respetèr sa mont

Desche Soccorso Alpino e Speleologico Trentino fajon pèrt del Desch Tecnich de la Prudenza sa mont ensema con: Associazione Rifugi del Trentino, Collegio delle Guide Alpine, SAT, Fondazione Dolomiti Unesco, Trentino Marketing e PAT. 

L obietif del projet l é chel de engaissèr comportamenc da ferstont e na frequentazion più ascorta del ambient da mont fora per fora. Aon metù ju n decalogh, schendir la diesc regoles de basa più emportantes da respetèr canche te vès sa mont. 

  • 1. Dant de partir, studa ben l percors

    Sun n quadern o sun l smartphone, tegn nota de i sentieres giusć da tor, dant de dut canche te es de l’outa. Valuta eventual ponc de ristoro lonch l percors olache te pes te fermèr per na pof. Se te pes, scarica l tracciat per l poder vardar ence offline.

  • 2. Respeta l’ambient

    Can che te vas a far n’escursion sa mont, recordate de lassar neta la boscìa olache te es.

  • 3. Cerner n itinerarie adat a tia preparazion

    Tegn en considerazion la longheza de l’itinerarie, l dislivel, eventuales dificoltes tecniches e l besegn de atrezatures particulares.

  • 4. Consulta i bolletins meteo

    Sertut chi locai, olache te troves informazions più spezifiches. Chest l é emportant dant de dut se te vas sun na via ferata: dant de partir assicurate che l temp sie stabel.

  • 5. L é mior partir en compagnia

    Per poder contèr sun l’aiut de l’un l’auter en caso de dificoltà. Sa mont ence na sbalzuda de n pé la pel deventèr n problem se te es da soul.

  • 6. Lassa a vèlch un informazions su tie itinerarie

    Dì n parof a amisc, familiares o ai gestores di rifuges che percors che te bates e l’ora che te calcules de tornèr daperò. Chest l pel esser de gran emportanza se suzed vèlch de emergenza.

  • 7. Fidate de n professionist de la mont

    Guide alpine, rifugisć e acompagnadores de mesa mont i é de bogn riferimenc, competenc e segures, per saivela de più su le condizions de l’ambient di percors sa mont.

  • 8. Fa atenziòn a la segnaletica lonch l percors

    Sia i cartìe di sentieres (con numer e destinazion) che le indicazions che te troves lonch l troi (i segnavia bianch e ros) varda de i fegurèr ben. Recordate semper de portèr con te na mapa del percors, sun papier o digitala.

  • 9. No fessèr fadìa a tornèr daperò

    Se te sese strach, se te as dubies sul percors o se l meteo va al brut, l’é mior tornèr daperò su la strada che te conoses jà, piutost che risghièr de jir inant.

  • 10. En caso de sbalzuda ciama l 112

    Can che te chiames l’un-un-doi, recordate de dir giust l luof de l’inzident, che atività che fajeves, l numer de persones antervignudes e coche le stà, co l’é l meteo e l tie numer de telefon.



Dant de portèr demez

Co se enjignèr a jir sa mont te ogne sajon


Invern

D’invern, per jir sa mont, ge vel esser enjigné coche carenea e aer i èrc aldò percheche se l é neif no se veit l teren, se l é giacia se cogn esser ascorc de no sluzièr e l temp pel mudèr en prescia. Osservèr e meter vèrda dantfora, te dèsc l met de ge fèr front a chesta sajon con consaputa.  

Vèrda i consees

Istà

L istà te envia a descorir troes, vies ferèdes e crestes panoramiches. Aboncont, ge vel tegnir cont ence de chisc elemenc: l ciaut, n temporèl fora de n bel nia, se se é dalonc da fontènes de èga e tempes per fèr la raida no tant conscidré. Endrezèr la raida tegnan cont de ogne aspet critich pel te didèr a viver la mont con na maor atenzion e a te n capir fora de olache te jirès.

L é sciadi risesc sa mont: met vèrda.


Dant de fèr ativitède a l’averta sa mont ge vel chierir delvers informazions agiornèdes e segures. Per te didèr, aon binà su la fontènes ofizièles prinzipales: strumenc utoi per valutèr dantfora l ambient e schivèr pericoi de gra a na dreta preparazion. 

Varda l bolletin meteo Controla l bolletin valanghes

Domandes frequentes su la sécurità sa mont

Abion metù descheché le ropespotes di esperc a le domandes più comunes de chi che va sa mont. Te trovaras informazions utis su atrezatura, percors, meteo, preparazion e comportamenc giusć per te meve con sécurità en ogni sajòn.


Vestiment e atrezatura sa mont
  • Ai en program n’escursion su aut (o sun n giazier), coche me devene vestì? Che pessa deventa meter te l’ogol?

    Preteferesc semper n vestì a cegola, con pézes da le liscie a via via più pesantes. Porta te l’ogol n cambie e vestimenta encontra la plogia e encontra l vent, guanc e n berret ence se l’é n bel soredì. No te dementièr ogiai da soreie e crema da soreie auta protezion, sciafèes bogn per chela atività, kit de prum aiuda, n Power Bank per carier l telefon en caso de emergenza e ega e magnar aldò de l’atività.

  • E se ai en mentes de dormir en rifuge?

    Se te dromes en rifuge porta n sach lenzolet o n sach a pel lijer, thermos e n pèr de papuzes liscie (se no i le ge as jà en dotazion al rifuge) e na pila frontala.

  • Él dagnora de besegn n’atrezatura tecnica spezifica?

    Sa mont l’é fondamentèl saivre semper olache te es: l’é ben aer con sé na mapa topografica digitala e/o de papier, ence n altimetro da polsc e na bussola (va ben ence chela digitala che se troa sui smartphone). I é ogiegn utis per se orientèr, ma l besugna saivre i durèr giust e per l didit l va fac n pech de eserzize dant de partir! I é semper utis ence i bachi.

  • Che depe ai aer con mé se l'escursion preveit n trat atrezà?

    Per n trat atrezà, outre che la normala atrezatura da escursionism, te deves portèr ciampel, imbrago, set da ferata omologà a strap outre che n cordìn e n moscheton per se posicionèr se no te la fajes a jir inant. Mut emportant l’é aer ence n pèr de guanc.

  • Che atrezatura serf pa l’escursion sun n giazier?

    Per jir sun n giazier l va dagnora de besegn de esperienza, tant per chel che reverda le tecniches de progression su le desvalive pendenze del teren che per l’us de le atrezatures alpinistiches. Anter le atrezatures l’é utel recordèr: corda, pioza, rampons, imbrago, ciampel, almanc 2 dinc da giazer, 2/3 cordìgn, 4/5 moschetoign a ghera e l’atrezatura tecnica adata a fèr le manovre de emergenza tant de risalita che de recupero da n crepaf.


Meteo
  • Olà pospa troà informazions ajornèdes sul percors o su le condizions del troi?

    Per informazions ajornèdes varda ence l portal di sentieres sul sit de la Comiscion Sentieres SAT.

  • Can che son jà su la strada, coche faje pa a me orientèr?

    Varda semper l segnal bianch e ros e leje ben i cartìe per capì la direzion, la quota e i temps de percorenza.

  • Él dagnora burroign, giare o ponc de pericol?

    Solitament i sentieres turistics no i à particolères problematiches perché i va sot i 2000 m de quota. I sentieres per escurscionisć, enveze, i à na posizion più fadiousa perché i porta despess a rifuges e bivacs e i à besegn de orientament, sciafèes bogn e n bon equipajament. En ultim, i percors per escurscionisć esperc i va fora per terens empers e dric e i à besegn de esperienza, de no aer sbalzudes e de saivre ben coche l’é l’ambient de mont.

  • No voi far massa fadìa. Coche se interpreta pa giust le indicazions de dislivel e longheza?

    Sa mont i temps i depeit despess no sol dal proprio livel de alenament, ma ence da le condizions del temp. De solit, en n’ora de caminada mesana se pel far dai 300-350 m de dislivel e fin ai 3-4 km se l teren l’é pian. La capacità de percorenza la diminuise se se sùpera le 2-3 ore de caminada e se la quota la sùpera i 2.000 m. Sii prudent: se te sese a le prume èrmi no l’é ben tor sù n percors troppo lonch, ma pröva a scomenzèr n pech a la bota con tiaz escursions.

  • Pospa scomenzèr n’escursion da soul?

    Meior no jir da soui se no te sese obligà. En compagnia se se devertesc de pi e l’é più prudent! Se te sese n prinzipiant no fessèr fadìa a domandèr consei o a te fidèr de n professionist de la mont: la Guida Alpina e l’Acompagnador de Mesa Montagna.

  • Sun n giazier pospa jir da soul o dève pa tor na guida?

    Per caminèr sun n giazier l’é emportant saivre individuer tutte le puscibles ffontes de pericol (de natura, de l’itinerarie e del grop) per meter en gauga tutte le puscibles protezions e ruvèr a n rischie acetabol. Se te sese n prinzipiant fate menèr da chi che vif e lora per la mont: la Guida Alpina.


Rifuges
  • Che sit o app épa più segura per controllèr l meteo?

    Solitament i sit di zentri meteo regionai olache te pes troà i link chiò: www.meteoregioni.it – Per l Trentin meteotrentino.it. O se no l sit meteo de l’aeronautica militara www.meteoam.it. Per controllèr la situazion meteo en temp reèl i é bogn i satelites, i radar, i dac de le stazions al suolo e l rilevament de i fulmign.

  • Épa la boscìa dagnora stabela su aut? Él pa n moment de la dì olà che l'é più puscìbel che piöve o che vegne n temporal?

    Te la sajòn de ciaut i rovesci e i temporai i é frequenc dant de dut sa mont e te le valèdes più strete. Sa mont i temporai i suzed solitament de domesdì o de sera ma, n vèlch bota, i se pel svilupèr ence de matìna e de gnot.

    Per chesta rejon se consëia de far le escursions de matìna, fora che no sie prevedù l pasaje de na perturbazion. L’é ence utel vardar coche se svilupa le nìvole (cumuliformi): se se veit nìvole che cresc dret en su jà de matìna, l völ dir che l’atmosfera l’é instabela e donca l’é mior piazar l’escursion en moda de poder ruvèr te n luof segur (n frabicat o l’auto) en outa se l temp va al brut.

  • Coche se leje pa na previjon meteo?

    L’é semper mior dar la preferenza a le previjons scrite piutost che a chele con le icones. Te l test l previsor l pel descriver la previjon comunicand l grado de incerteza de la medema. Le previjons con le icones le é più aproscimatives e no le fesc a na fegura a comunicà l’incerteza de la previjon e/o la variabilità.

    Se le icones col soredì pien o con la nìvola e doe gocìnes le é previjons de bel temp o de plogia, l’icona soredì, nìvola e gocìa la pel voler dir na previjon enzerta o na previjon de bel temp de matìna e plogia de domesdì o l contrarie.


I consëies de la Comiscion Medica SAT
  • Coche faje pa a saivre se n rifuge l'é avert?

    Sul sit de l’Assoziazion Rifuges del Trentin l’é indicà l’avertura de duc i rifuges. Per sécurità (dant de dut a l’auto e a la fin de la sajòn) l’é dagnora mior chiamèr dret la strutura.

  • Che desferenza él pa anter rifuge e bivac?

    L bivac l’é na strutura no custodida che no ge dà da magnar e che de solit no la à i bagn. L’é na strutura scempia scempia, no la à l riscialdament e la vegn durèda dant de dut en caso de emergenza.

    L rifuge l’é na strutura de recepzion gestida o custodida e averta al publich, nasciuda per rispogne a le jejenzes de carater alpinistich e de escursionism, endrezèda fora per dar ospitalità e la puscibilità de se pofèr, de magnar, de dormir e de durèr i servezes corelać; l’é dagnora atrezà per l prum intervenc de socors. Ge n’é de rifuges a desvalive quotes, n vèlch un più storich e n vèlch un più nef, e duc i à posć da dormir de solit spartì anter camerate e chambres. I servezes i é solitament en comun.

  • Dève pa prenotèr per dormir en rifuge? Che pessa dève pa me tor con mé?

    Per dormir en rifuge l’é dagnora de besegn de la prenotazion. Te la maiora pèrt di rifuges, per dormir via, l’é obligatof durèr l sach lenzolet e l’é de besegn se tor con sé ence la propria biancherìa da bagn, le papuzes e l set per la cura de la persona. Domanda semper e en ogni caso conferma dret al rifuge.


Da tegnì de cont
  • Mosciat de zeca: ropespotes de comportament

    – Che faje pa se me moscia na zeca? Le zeches le é de la familia di aracnides, la medema de ragnole, acars e scorpions; le à ot giambes e le é de poche milimetri, ence se can che le à sucà l sang, le deventa più grane. La cef no se la veit dal corp e la à n bocal, l rostro, bon de forèr la pel e sucà l sang de chi che le pica. Donca podon dir che la zeca la moscia e soa carateristica l’é che la se ficage sotpel e la va dagnora più en parfont col passar de le ore. L’é mior tèr demez la zeca l prum puscìbel, ence per schivèr che la enjete te l sang bava che podessa esser enfeta. Do aer tout demez la zeca l’é emportant vardar, per n temp che va dai 3 ai 30 dis, se per chajon vegn fora na macia rosa palida che se slega devers l’outa. En chest caso l sará de besegn chiamèr l medich, che l dirà se l’é l caso de far na terapìa antibiotica contra la malatìa de Lyme.

    – Coche faje pa a recognoscer n mosciat de zeca? Se la zeca la se à destacà, so mosciat no se l recognosc da chel de n auter inset. L’é emportant vardar, per n temp che va dai 3 ai 30 dis, se vegn fora na macia rosa palida che se slega devers l’outa. En chest caso l sará de besegn chiamèr l medich, che l dirà se l’é l caso de far na terapìa antibiotica.

    – Coche se tèl pa demez na zeca? L’é mior tèr demez la zeca l prum puscìbel. Per la destacà no se deit durèr deguna sostanza. Con de le pinzetes desinfetèdes, metùdes l più dret puscìbel amez la pel (ence chela desinfetada), se deit ciapar la zeca con forta e tirèr en su, rebiand n ciel, con gaissa e de mof repetù senza la schizèr. Do aer tout demez la zeca, tegn d’eie la pel per 3-30 dis per vardar se vegn fora macies roses.

    – Coche se pèl pa prevenir i mosciac de zeca? Dèvene pa me vazinar? Spray o pomade per sbassar l pericol i e n’é, ma no i garantisce na prevenzion totala. Te pes durèr vestimenta adates: l consei l’é de se meter vestì de color clèr en moda da veder la zeches più sorì. Outre a chest, l’é mior manies e braghes longhes, ciauzes e stìvai o sciafèes serei. L consei l’é de se vazinar perché l rischie, dagnora più auta, l’é chel de cior la TBE, n’enzafalite da virus greve e burt da diagnostichèr, ma che se pel prevenir con la vazinazion completa.

    Per autra informazions, scarica l File PDF ‘Conoscere le zecche’ a cura de la SAT.

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/

  • Coche recognoscce pa la prozescionaria?

    La prozescionaria l’é n vermen che à chiandìa e che marcia devers i èlbres per se nutrir de soa linfo vitala. La pel far dagn a piantes, persones e animai e per chest l’é de besegn la tèr demez. Devers jenè de chestes biesć le frabica gnì biesć che i somëia a de la bumbasul su la puzes di pins, che n vèlch bota i pel esser gragn desche n balon da calce. Recognoscer la prozescionaria no l’é mige de burt, ajache despess i ejiemplars i marcia per tera en riga l’un do l’auter desche na sort de prozescion, lassand jù te l’aira spioles de velen. Te l caso di animai, anter i vari prublem che la prozescionaria la pel gaujir, l’é ben mentonèr chi che vegn fora dal contat de soa chiandìa con le mucoses de i eie e de la boucia.

    Anter le persones, aldò de la zona del corp olà che se se à urtà con la prozescionaria, se pel troà de le macies su la pel piutost dolorouses che fesc n gran prurit. A contat con i eie l’é l pricul de la congiuntivite, mender che te l caso de boucia e nes l’é l pricul de n’infiamazion de le vies de l’aiat. Per schivèr dagn con la prozescionaria l’é fondamentèl lavà ben le pèrts urtèdes con n muie de ega frëscia. Can che se à recognosciù la prozescionaria, l’unica roba da far l’é no la tocià e se n jir demez.

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/

  • Kit de prum aiuda sa mont

    – Dèvene dagnora portèr con mé n kit de prum aiuda sa mont? Segur che l é conseià. Per l preparèr al mior l é ben tegnì en considerazion le carateristiches de l’escursion, che la pel aer n pericol de inzidenc aut o bas. Per ejempie, i pericui i pel esser lià a fators de l’ambient desche la plogia, i fulmign, l chialt o l fredo de mof, o se no a la forma del teren, e en chest caso deventa vardar se l é dric, pendenze, autes emportantes, sentieres a strapiom e via inant. Te conseion de frabicà tie kit tegnind cont de duc quesć elemenc: en chesta moda te as dagnora a la man chel che te serf senza fèr l’ogol massa pesant. Al de fora de che che l contegn, te servirà na custodia che la deit esser mola e impermeabela, metuda te na tascia de fora de l’ogol en moda che la sie sorìa da ciapar.

    – Che deventa pa portèr sa mont per n prum aiuda? Te i boteghes se troa jà tanc kit de prum aiuda che i é na bona baje per scomenzèr. Te deves frabicà l tie tegnind cont che ognun à soes dejenzes, dant de dut can che se rejon de salute e prevenzion; per chest te conseion de meter dagnora ite i produc che te cheredes utis ence can che te crouples n kit jà fac. Per te didà a capì chel che te pel servir, ecche na checklist da meter te la custodia. Naturalment chest l é n elenco de masìma:

    • Garzes steriles e garzetes medichedes;
    • Cioc de desvalive mesures per tai e bofles;
    • Forfesc e pinzetes;
    • Giazer sech per dousces, mosciac de inset o sbalzudes de ciaut;
    • Telo termich.

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/

  • Se no fago a na fegura a jir inant con mia escursion, che posse pa far?

    Per tie escursions sa mont, sern i itineraries aldò de tie rinfianch fisich e de tia tecnica, enformandote su la zona da vijitèr e portand dagnora con te na bona mapa. Metti te l’ogol l’ocorent per eventuales situazions de emergenza, ensema a n kit de prum aiuda de baje. L’é mior no jir da soui sa mont e, en ogni caso, lassa dit a vèlch un l’itinerarie che te as en ment de far, avisand can che te sese tornà daperò. Enfórmate su le previjons del meteo e varda dagnora coche se svilupa l temp. Se te as n dubie, torna daperò. Per ogni problem, ciama l 112 (App 112 Where ARE U) e spiega la situazion. Per far chest, assicurate de aer semper l telefon carie e n Power Bank con te. Se l telefon no l pica, trata de ruvèr te n post olà che ge n’é ciamp e ciama l 112.

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/

  • Can dèvene pa beiver sa mont?

    Sa mont se deit beiver dagnora. I sport, o en ogni caso le escursions, i à besegn de na bona alimentazion ma ence de se idratèr giust, sertut de l’istà. L’é emportant e de besegn beiver con regolarietà ence i dis dant de l’escursion. Portèr te l’ogol almeno na boracia de ega l’é fondamentèl can che se camina su aut. L’é emportant no spetèr de aer sëit, donca beif regolarment aldò de la temperatura de fora e de che tant che te fesc fadìa. Sa mont se pel beiver, autra che l’ega, ence del té con o senza zuchier, bevandes isotoniches de cheles dagnora o n such de frouta missidà con l’ega.

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/

  • Mèl de mont, coche faje pa a l recognoscer?

    L mèl de mont se l sente can che na persona la se troa su aut, de solit sora i 2.000 metres. Chest l suzet perché, pi che se va en su, pi la brescion de l’aria la se sbassa e l rùa manco oscigen te i polmogn.

    I sintoms che se pel aer col mèl de mont i é:

    • mèl de cef
    • stanchëssa de mof
    • mancanza de fam

    Per far passèr i sintoms del mèl de mont l’unica roba da far l’é vegnì jù a na quota più bassa; la cura miora l’é dagnora la prevenzion, con n bon aclimatament e fando atenziòn a vèlch detai che i juda a desminuì l pricul de star mèl.

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/

  • Épa les autes boscìes periculouses per bec e veies?

    L’andèr en su con i impianć l va valutà aldò de la desferenza de livèl e de la quota che se rùa a ciappar. I bec e i veies i é più sojeć a la disidratazion e al colpo de ciaut.

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/

  • Che sort de alimentazion se consëia pa per na giornèda sa mont?

    Can che se va sa mont l’alimentazion no l’é mige na roba da nia, anzi l’é emportantiscim. Tant l’alpinism che l’escursionism i é ativites che à besegn de n gran contribut de energies. Alimentazion e efficienza fisica le é dagnora lièdes anter de lore e a chestes se colega la prevenzion di inzidenc sa mont.

    L pericul più gran l’é chel de aer fam e sëit e de no aer de l’ega e da magnar o, mender amancol, de aer n chèl di zuchers. Chesta condizion la ne gauja stress e na stanchëssa de mof e, en vèlch caso, debolëza e n virament de cef che ne fesc perder la lucidità.

    La dejunion l’é un di trei momenc prinzipai per magnar e no podon se limitèr a beiver n cafè e basta. Durante l’escursion la regola l’é magnar poc e magnar despess. La soluzion miora le é le baretes energetiches de cereai, n pech de frouta de secia, ciocolat fosch o n frut. A marenda l consei l’é de magnar senza però esagerèr, ajache l’é amancol la strada per tornèr daperò. E do l’escursion? En chesta ocajion podon magnar en boscìa dut chel che volon!

    Te enviòn a lejer de pi su la pajina de la Comiscion Medica SAT: https://www.sat.tn.it/spazio-commissioni/medica/


Ene e realtà che à didà a far l decalogo e le FAQ


Vardians de la Èlpes

L Manifest per il davegnir de la Èlpes

L Manifest per l davegnir de la Èlpes l vel engaissèr a viver la mont con responsabilità, colaborazion e cura del teritorie: valores che tegn su ence nosc empegn de duc i dis. Se trata de n envit a jir sa mont con respet, consaputa e ferstont, col recognoscer che l é n ambient delicat, dal valor culturèl, ambientèl e uman.


1
Rispeton la flora e la fauna de le Alpes
2
Vivon l teritore con respet e en armonia con chi che l abita
3
No lasson traces te l paesaje de la mont
4
Aprezion e duren le struture de acolienza che ge n'é jà
5
Meton a pont con cura le escursions e se preparon ben
6
Se meven con respet anter i sentieres, i percors e le pistes de le Alpes
7
Rispeton i oraries e le regoles de le pistes da schi e di ròdi da font
8
Sernon produc locai e dagon n'aiuta a l'economia del teritore
9
Tegnon tel chier i recorc de le Alpes
10
Viajon de na moda sustenibla e se meven con la mobilità dolcia

Descorion l Manifest